Commons:Freedom of Panorama 2015/cat/Tres setmanes per salvar la llibertat de panorama

Dona i ocell, de Joan Miró

Abast actual de la llibertat de panorama a Europa.

 

OK, incloent obres d'art

 

OK només per edificis

 

OK només per ús no-comercial

 

No OK

 

Desconegut

Les quatre barres de la senyera catalana per Ricard Bofill

El passat 16 de juny, la Comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu va aprovar una esmena a un informe sobre la reforma dels drets d'autor redactat per l'eurodiputada del Partit Pirata Julia Reda (cursiva afegida):

16. Es considera que l'ús comercial de fotografies, seqüències de vídeo o altres imatges d'obres situades permanentment en llocs públics físics sempre han d'estar subjectes a l'autorització prèvia dels autors o de qualsevol representant que actuï per a ells;

L'esmena serà votada per tot el Parlament Europeu quan valori el text complet de l'informe Reda en la sessió plenària del 9 de juliol.

L'informe havia suggerit inicialment harmonitzar la disparitat actual en les lleis sobre la llibertat de panorama a tot Europa (vegeu el mapa) mitjançant un estàndard unificat que permetés prendre imatges d'obres situades permanentment en llocs públics.

No obstant això, per un marge de més o menys de tres a un, la comissió va adoptar el text anterior de l'eurodiputat francès Jean-Marie Cavada segons el qual l'ús comercial d'aquest tipus d'imatges no s'hauria de permetre universalment sense l'autorització expressa del titular dels drets d'autor.

Requisit d'autorització prèvia

No es podran prendre i publicar fotografies d'edificis, monuments o obres d'art situats a llocs públics (com es fa en la campanya anual de Wiki Loves Monuments i en moltíssims llibres en què l'autor inclou les seves fotografies), sinó que caldran autoritzacions totals, permisos, pagaments de drets d'autor i/o l'ús d'imatges autoritzades per a qualsevol vídeo, fotografia, pintura o dibuix que tingui un potencial ús comercial. La Viquipèdia només accepta les imatges que es puguin reutilitzar amb qualsevol finalitat.

Aquests fets posarien punt i final a la llarga tradició de molts països que diu que el paisatge urbà i l'àmbit públic pertanyen a tothom. Al Regne Unit i Irlanda, per exemple, aquesta provisió es remunta fins a la Llei de drets d'autor del 1911, la primera a acotar els drets d'autor en el dret legislat, i actualment es reflecteix a la Secció 62 de la Llei de drets d'autor, dissenys i patents del Regne Unit, així com a la Secció 93 de la Llei de drets d'autor i drets afins del 2000 d'Irlanda. (vegeu aquí informació sobre altres països).

Els llibres ja publicats sense aquests permisos quedarien en un limbe jurídic. Es perdria la majoria d'imatges de la Viquipèdia que mostren art públic, alhora que esdevindria molt més car i difícil publicar nous llibres que il·lustressin l'arquitectura i l'art públic (o, fins i tot, els llibres d'esbossos dels artistes).

Què es pot fer

Tot i que la llibertat de panorama va ser fortament rebutjada en la Comissió d'Assumptes Jurídics, la majoria dels països de la UE permet efectivament l'ús complet de fotos preses en llocs públics; per altra banda, els diputats de la Comissió de Mercat Interior, amb una funció d'assessorament a la Comissió d'Afers Jurídics en l'assumpte, havien recomanat anteriorment que aquest tipus de fotografies s'haurien de permetre a tota la UE.

Per tant, és possible que el text aprovat el passat 16 de juny sigui revocat en la votació total del Parlament el 9 de juliol si prou diputats són persuadits a anar en contra de l'esmena actual del Comitè d'Afers Jurídics; pel que en les pròximes tres setmanes, cada carta o comunicació amb un eurodiputat comptarà.

Si ets ciutadà de la UE, pregunta a cadascun dels teus diputats locals per aconseguir el màxim impacte. Comunica-li la teva preocupació a l'eurodiputat responsable de coordinar la seva posició sobre aquest assumpte, i defensa el ple dret a fer ús de fotografies preses en llocs públics, en aquest cas la llei existent del Regne Unit. D'aquesta manera tindràs l'oportunitat de saber la posició detallada del grup. L'eurodiputat coordinador serà també d'aquesta manera conscient de tota la gamma de preocupacions que s'han expressat al grup i pot ser més propens a respondre a una sol·licitud enviada per un company que a una apel·lació directa.

Igual que amb qualsevol comunicació d'aquest tipus, marca la diferència que escriguis una carta personal. Per què significa alguna cosa personal per tu ser capaç de fer una fotografia d'un lloc públic, i fer amb ella el que desitgis? Per exemple, hi ha una fotografia que has pres que té un significat especial per tu? S'ha reutilitzat en un context comercial? O has fet una investigació per a la qual ha sigut important trobar material il·lustrat exhaustivament en una biblioteca, una llibreria o a Internet? Com més parlis de la teva experiència personal i perquè això és important per a tu, com més diferent sigui la teva carta de la resta de gent, major serà l'impacte que tindrà.

Com ser escoltat

Els diputats reben una gran quantitat de correus electrònics, sobretot últimament arran de les negociacions comercials entre la UE i els EUA (TTIP). Per desgràcia, no tots els diputats responen tots els correus electrònics que reben. Pots millorar les possibilitats d'aconseguir una resposta enviant també una còpia de la teva carta a Brussel·les pel correu, ja que aquestes són més difícils d'ignorar.

En general és més eficaç i senzill fer una trucada telefònica a l'oficina del teu eurodiputat (gratuït) com a primera cosa, o després d'enviar-li una carta i no haver rebut almenys una resposta de retenció en una setmana.

Sigui quina sigui la resposta definitiva que rebin, si us plau respon i segueix l'eurodiputat, ja sigui per agrair-li si t'agrada la seva resposta, o deixar cortesament molt clar el motiu pel qual no estàs satisfet amb la resposta.

Ajuda a estendre la campanya

Aquesta campanya en defensa de la llibertat de fotografiar espais públics no es guanyarà si s'enfoca només com una campanya de la Viquipèdia a favor de quelcom que beneficiarà exclusivament a la Viquipèdia. L'espai públic és una cosa que tothom hauria de ser capaç de compartir, gaudir i celebrar (o castigar). Com més estenguem en aquesta campanya, més opinions es posaran sobre la taula i llavors, serà més probable que aquesta acabi en èxit.

Així que, a més d'escriure tu mateix, si us plau, pensa en altres persones que puguin tenir interès, i fes-los saber i encoratja'ls a declarar la seva posició —professionals, sindicats, grups locals d'història, grups cívics, artistes, arquitectes, escriptors, editors, periodistes, acadèmics, celebritats— qualsevol persona que es preocupa pel seu entorn i que sigui capaç d'escoltar-ho o parlar-ne. Qualsevol persona que creus que té una veu, si us plau animar-la a parlar, abans del 9 de juliol. Les organitzacions afiliades de Wikimedia estaran tractant d'arribar a altres organitzacions; però pot ser que es pugui fer molt més efectivament per persones motivades a nivell de les bases. Els recursos centrals poden ser molt limitats.

S'està treballant a Commons:Freedom of Panorama 2015 (i en català) perquè esdevingui un espai centralitzat on recollir idees per la campanya, recursos i crear un espai de debat. Afegeix-te a la pàgina si tens idees o vols ajudar d'alguna manera o si vols col·laborar mantenint un registre dels contactes fets, cartes enviades i respostes rebudes.

Context

Julia Reda

Jean-Marie Cavada

La nova Comissió Europea, nomenada el 2014, ha anunciat que una de les seves prioritats serà millorar el "mercat únic digital", incloent una actualització de les lleis de drets d'autor a Europa, i en particular la (també anomenat de vegades "directiva InfoSoc"), que inclou un menú d'excepcions de drets d'autor que permet que els Estats membres triï les seves pròpies característiques i deixa la legislació europea de drets d'autor com un mosaic inconsistent.

El Parlament Europeu va anunciar que produiria el seu propi informe sobre aquesta legislació vigent, amb recomanacions. Aquest és l'informe que el comitè va acabar de redactar en la votació del passat 16 de juny. Julia Reda, l'única eurodiputada del Partit Pirata, va agafar amb les dues mans l'oportunitat de redactar aquest informe. Reda proposa essencialment que tot el que és remotament possible de liberalitzar ha de ser liberalitzat, incloent una reducció del termini dels drets d'autor de vida + 70 anys a + 50 anys. Reda ha demostrat ser una gran comunicadora, com ho demostra el seu lloc web sobre l'informe; però la notícia del seu nomenament i les seves propostes inicials van desencadenar una reacció intensa, sobretot pels diputats francesos i el govern francès, que semblaven prendre-s'ho gairebé com un atac personal.

Reda va ser capaç d'aconseguir compromisos negociats amb la resta de la comissió sobre la majoria de les clàusules del seu informe; això ha portat a un resultat considerat un punt d'inflexió en el debat dels drets d'autor, però que ha estat criticat per alguns titllant-lo d'aigualit, equívoc, i ja no ambiciós.

Lobbying against a fully commercial exception for freedom of panorama has been pushed for by publishers' lobbyists, who have been promoting greater use of licensing across the board rather than copyright exceptions; and by collecting societies, promoting the view that there should be no reuse of copyright works without remuneration, and apparently seeing the right of public photography as the thin end of the wedge despite the interests of publishers and authors who currently rely on it. Representatives of some photographic libraries in countries without freedom of panorama have also weighed in, fearing the erosion of exclusive deals some of their members may have. In addition, there has been a general antipathy among many MEPs directed against internet services such as Google (but also companies such as Amazon and Apple and various streaming services), perceived as making huge profits as intermediaries at the expense of European creators on the breadline.

On the basis of these arguments, a number of Legal Affairs Committee MEPs (including from countries such as the UK that currently have full freedom of panorama) initially submitted amendments calling for public-space photography to be permitted but limited to non-commercial use only.

In subsequent discussions, it was believed that progress was afoot towards a compromise amendment that would have dropped the non-commercial condition. But these hopes were dashed following fiery speeches from French MEP Cavada and a Greek socialist MEP—both from countries without a tradition of freedom of panorama—in which they denounced the iniquity of others making money out of artists' works without compensation (even if, in reality, the image rights from public art really are the "gleanings from the field"—utterly marginal to the creators of new buildings and new art, but of immense value to the ability to publicly depict and discuss the work).

In the face of these objections, the group coordinators for both the centre-right EPP group and the centre-left S&D group dropped out of the compromise negotiations with Reda, in the interests of holding consistent internal group lines together across the committee. "The differences between the parties were too great". In the event, the committee adopted an even stronger amendment against freedom of panorama than some had originally pushed for, not just prohibiting unauthorised commercial use, but no longer even expressly permitting any non-commercial use. Indeed, the view of many MEPs towards unconditional reuse may be reflected in the wording of one amendment, which only narrowly failed, that called on the Commission "to prevent the parasitic development of new commercial interests at the expense of authors and their rights".

L'informe Reda ara passa a votació a tot el Parlament el dijous 9 de juliol. Si bé formalment és una "iniciativa pròpia" (INI) d'informe del parlament, i no és directament una llei, s'espera que marqui la conformació de la proposta legislativa actual de la Comissió Europea sobre la reforma dels drets d'autor, prevista pel setembre, per la qual cosa indica el que pel Parlament és o no acceptable. Com diu Reda: "No és jurídicament vinculant, per la qual cosa és tan important com la gent vulgui pensar que és i la gent pensa d'aquest informe és molt important, tothom està completament agitat sobre aquest tema... Ells [els titulars de drets i els editors] han donat a aquest informe pes en l'ull públic comportant-se de forma completament desproporcionada".