Descripció

Aquesta figura, basada en la de Meehl et al. (2004)^[2], mostra que l'habilitat amb què un model climàtic global (el DOE PCM [1]) és capaç de reconstruir el registre de temperatura històric i el grau en que els canvis de temperatura associats es poden descompondre en diversos factors forçants. La part superior de la figura compara una mitjana de cinc anys de les temperatures globals (Jones i Moberg 2001) amb els resultats de Meehl et al. que incorporen els efectes de cinc factors forçants predeterminats: gasos hivernacle, emissions de sulfat antropogèniques, variabilitat solar, canvis d'ozó (tant estratosfèric com troposfèric), i emissions volcàniques (incloent-hi sulfats naturals). La història temporal i les qualitats dels forçants radiatius per a cada un d'aquests factors son especificats per endavant i no han estat ajustat per a ajustar específicament amb el registre de temperatura.

També es mostren amb bandes grises el 68% i un 95% de l'interval de la variabilitat natural de les temperatures relativa a les expectativa climàtica determinada mitjançant simulacions múltiples amb diferents condicions inicials. En altres paraules, indiquen la mida aproximada de variacions de les quals s'espera que ocorrin a causa de fluctuació en el temps més que els canvis en el clima. Idealment el model hauria de ser capaç de reconstruir les variacions de temperatura dintre de la tolerància especificada per aquestes bandes. Alguns dels desajusts restants poden ser explicats per la incertesa de ~0,05 °C en la reconstrucció de la temperatura. Tanmateix, encara que el model capta a grans trets el canvi climàtic del segle XX, roman probable que algunes de les diferències entre models i observació encara reflecteixen les limitacions dels models i/o la nostra comprensió de les històries dels factors forçants observats.

En la part inferior de la figura es mostren els resultats de simulacions addicionals en les quals el model es feia servir amb només emprant un factor forçant alhora. Una conclusió clau del treball de Meehl et al. (2004) és que la resposta del model de tots els factors combinats és amb un bon nivell d'aproximació igual a la suma de les respostes a cada factor pres individualment. Això significa que sigui raonable parlar del canvi de temperatura a causa d'aspectes individuals de l'evolució de les influències humanes i naturals sobre el clima. A ambdues figures es dona un valor zero a les temperatures de 1900, i és evident que gran part del l'escalfament global de 0,52ºC entre 1900 i 1994 s'hauria d'atribuir l'increment de 0,69ºC de temperatura al forçant dels gasos hivernacle parcialment compensat per un refredament de 0,27 ºC a causa de les emissions de sulfat antropogènic i amb altres factors col·laborant amb l'equilibri. Això contrasta amb l'escalfament des de 1900 a 1940 per al qual el model només atribueix un augments net de 0,06 °C als efectes combinats dels gasos hivernacle i emissions de sulfat.

Referències