Català: Mare de Déu amb el Nen i àngels o de la sapiència, atribuït a Donatello, museu catedralici de Sogorb. Marbre de Carrara, amb restes de policromia i de daurat. 90 x 55 x 7 cm Tercer quart del segle XV.

Sobre un fons d'arquitectura centrada en arc, la mare de Déu s'inclina cap el Nen, que subjecta una cartel·la i mira cap a ella amb actitud de llegir. La Mare de Déu, amb bell perfil del més pur estil clàssic. Per sota, a banda i banda, dos àngels nens. A la zona inferior porta una franja a manera de sòcol o galeria de rombes. Originàriament estava policromat i, possiblement, tant els espais romboïdals com els triangulars i rectangulars de l'arquitectura, van poder acollir plaques de diversos de colors.

Aquest important relleu, atribuït a un taller toscà derivat de Donatello, procedeix del castell de Sogorb, on va estar sobre la porta de la capella a la residència ducal, potser portat d'Itàlia pel duc Afons d'Aragó (+ 1563).

Demolit l'alcàsser entre 1784 i 1786, va ser recollit pel canonge Lozano, que el va donar a la catedral a 1801, segons consta en el Llibre d'Actes. Allà va passar a emplaçar a l'edicle de la nova portada d'accés al claustre treballada per l'arquitecte Mariano Llisterri, on va romandre fins a l'any 1923, en què va ser traslladada a l'interior del temple i substituïda per una còpia. Havent perdut completament la policromia, es tracta d'una obra renaixentista excepcional, de procedència florentina, comunament destinades a monuments funeraris o oratoris.

La peça de Sogorb bé sembla respondre a l'estil de l'artista florentí i a les seues maneres de moments de maduresa, assimilables a les madonnes de Berlín, Londres, Siena, Boston i Pàdua. Una obra d'una grandíssima qualitat, pròpia de l'ambient escultòric toscà de la primera meitat del quatre-cents, assimilat a l'ampli obrador escultòric de l'artista.