Català: Reproducció del penó de la Misericòrdia a la Cripta de la Sagrada Familia. Obra de l'igualadí Enríc Parré Sola copiant l'original dissenyat per Gaudí.

El diumenge 22 d'abril de 1900, l’Antoni Gaudí va participar en la peregrinació al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus. En la processó pels carrers de Reus, cada grup va desfilar amb el seu estendard. Gaudí va fer l'estendard del grup dels reusencs residents en Barcelona, que eren uns 200.

Dels 49 penons, 3 van ser regalats a la Verge i es van quedar al santuari, entre ells el de Gaudí. Era un penó de cuiro trepat i repujat. A la part del davant, el pintor Aleix Clapés havia pintat la Isabel Besora –las pastoreta del segle XVI a qui es va aparèixer la Mare de Déu de Misericòrdia- de mida natural, en actitud suplicant. La part del darrera, la omplia un gran escut de Barcelona de cuiro daurat i platejat sobre fondos de riquíssim tissú d’or i domàs. Al centre, la rosa de Reus am les seves cinc fulles fetes de platí repujat i cisellat. A la part alta del penó, tant al davant com al darrera, hi campejava la inscripció MISERICÒRDIA, amb lletres d’alumini cisellat i repujat i decorades amb una riquíssima coloraina. A la part baixa del penó, al davant deia “Pe’l segle XIX”; i al darrera, “Per nantrus”. A un costat i altre, enquadrant el penó, “Barcelona” i “Reus”. El conjunt era enlluernador, una joia autènticament gaudiniana, per la bellesa, el preu, el simbolisme i la unitat orgànica de la diversitat de materials i elements. Els unia tots, envoltant el conjunt del penó, precisament un rosari gegant complert, d’alumini i bronze.