Català: Aquest gravat de Vicente Urrabieta fou publicat a l'obra de Víctor Balaguer Historia de Cataluña y de la corona de Aragon, i representa l'enterrament dels Montcada després de la Batalla de Portopí: Guillem II de Montcada, vescomte de Bearn, i Ramon de Montcada, senyor de Tortosa. La tradició els fa germans o cosins, però en realitat el seu parentiu era més llunyà: Ramon de Montcada era nét de Guillem Ramon de Montcada, senescal de Barcelona, mentre que Guillem II de Montcada n'era besnét.
L'escena es correspon amb la narració del mateix episodi que fa el Rei en Jaume al capítol 68 del Llibre dels Fets: E quan venc al matí que fo asseguda l'albergada, ajustaren-se los bisbes e els nobles, e vengren a la nostra tenda, e dix lo bisbe de Barcelona, en Berenguer de Palou per nom: "senyor, mester seria que aquests corsos qui són morts, que els soterràs hom". E dixem nós: "oc bé: quan volets que els soterrem?". E dixeren éls: "adés, o matí o quan haurem menjat". E dixem nós: "més valrà al matí, quan negú no ho veurà ni ho veuran los sarraïns". E dixeren los nobles que bé ho deïem. E quan venc al sol post nós demanam draps amples e llongs, e faem-los metre de part de la vila per tal que no vissen les candeles quant hom los soterraria. E quant venc que els volgueren soterrar meteren mà a plorar, e a fer dol e a cridar. E nós dixem-los que callassen e que escoltassen ço que nós los volíem dir, e dixem-los així: "barons, aquests rics hòmens són morts en servei de Déu, el nostre: e si nós los podíem reembre que la llur mort poguéssem tornar en vida, e que Déu nos en faés tanta de gràcia, tant ne daríem nós de nostra terra que folia ens ho tendrien cels qui oïrien ço que nos ne daríem: mas pus Deus nos ha aduits aquí a nós e vosaltres en tan gran servii seu, no és mester que negú faça dol ni plor. E jassia que el pesar sia gran no ho façam semblant de fora: e man-vos per la senyoria que he sobre vós, que negú no plor ni en faça dol, car nós vos serem senyor que aquel lloc que éls vos devien tenir en fer bé, que nos lo us farem. E si negun perd cavall ni neguna altra cosa, nos le us esmenarem e us farem vostres ops complidament, e no us faran minva vostres senyors ni ho conoixerets en re; en tal guisa vos farem vostres ops: car lo dol que vosaltres faríets seria desconhort de la host, e a vós no en tendria altre prou: on vos man sots pena de la naturalea que havem sobre vos, que negun non plor: mas sabets qual sia al plorar? Que nós ab vós e vós ab nós carvenam bé la llur mort, e que sirvam a nostre Senyor de ço per què hic som venguts, e que el seu nom hic sia santificat per tostemps". E aquestes paraules dites sofriren-se del dol que no el faeren, e soterraren-los.