Català: Làpida funerària de la Rauda de València, centre arqueològic de l'Almoina. Marbre blanc, 1181, lletra cúfica en relleu; va pertànyer a un destacat personatge relacionat amb el llinatge dels Banu Mardanis.

La Rauda era el cementeri reial on reberen sepultura els membres de la classe dirigent. Es trobà a la zona meridional de l'Almoina, i a més, s'estendria cap al sud per davall de l'actual plaça de l'Almoina.

Tenia una variada tipologia de soterraments, des del més senzill, una fossa simple excavada a la terra, al més complex, una tomba amb els costats de rajola i fons de calç amb un realç per al cap.

Es distingeixen dues fases superposades. La inferior, del segle XI, construïda en un espai ben delimitat amb tombes de factura més acurada, mostrava trets inequívocs de personatges destacats, en les quals alguns esquelets tenien fils d'or al voltant del crani o del cos com ara restes del brodat del seu sudari. En la fase superior, que perdurà fins l'arribada de Jaume I, la rauda fou també utilitzada per les elits encara que no s'hi trobaren elements tan rics com en la fase anterior.

Les tombes estarien indicades amb esteles o làpides amb un xicotet text religiós, alguna Sura de l'Alcorà, juntament amb el nom del difunt i la data de la seua mort, com ara la d'un personatge de la cort datada del 1181.