Català: Durant la segona meitat del segle XII els hospitalers van rebre en donació les propietats de Puigpelat i l’Hospitalet situades a l’actual terme de Puigpelat, lloc on aquell orde hi va instituir una comanda. La primera notícia indirecta de l’existència de la casa hospitalera de Vallmoll és del 1184 i el primer document explícit, on hi consta el nom del comanador, Pere de Cirera, porta data del 1205. A l’Hospitalet es va aixecar una capella i la casa de la comanda, tot de proporcions modestes, mentre que d’altra banda es va anar formant la vila i fortalesa de Puigpelat, amb les seves pròpies defenses i com a lloc de refugi en cas de necessitat. Les terres dels hospitalers estaven dintre del terme de la baronia de Vallmoll i la seva situació jurídica era confusa, el que va desencadenar una llarga sèrie de conflictes i litigis entre les dues institucions per qüestions senyorials i jurisdiccionals. A banda de registrar-se tota mena de batusses entre els comanadors de Puigpelat i els batlles Vallmoll, hom troba també episodis més greus i violents: el 1298 la milícia del baró de Vallmoll va entrar a Puigpelat empresonant alguns vilatans, fet que es va repetir en diverses ocasions, mantenint-se fins entrat el segle XVIII, quan la jurisdicció criminal va passar a mans reials. A començament del segle XV la situació econòmica de la comanda era molt precària, una crisi generalitzada va comportar la decadència de moltes cases hospitaleres i obligar la seva reorganització. La comanda de Vallmoll fou unida a la preceptoria de Selma i la seva seu es va traslladar a aquest darrer lloc prenent el nom de comanda de Selma i Vallmoll, però la solució no va ser prou efectiva i la situació econòmica no va millorar, a començament del segle XVI les cases amenaçaven ruïna i els camps s’havien abandonat. Els hospitalers van mantenir però la capella de l’Hospitalet que va quedar a càrrec d’un ermità. La devoció a la Mare de Déu de la Llet va continuar, convertint-se en un santuari que va tenir presència a l’Hospitalet fins l’any 1920, quan es va enderrocar totalment. Actualment una capelleta vora el camí recorda l’indret.