Català: Sepultura de Francesca d'Aragó, església medieval de Torres Torres.

L'antiga església parroquial, edificada pocs anys després de la conquesta i les restes de la qual es va trobar i excavar el 2011, es trobava situada als voltants del castell. Es mantindria en ús fins a 1684, any en el que se signaren les capitulacions per a la construcció de l'església actual, que s'havia d'alçar a l'entrada de la població, enfront de la casa dels Vallterra. En aquestes capitulacions s'especificava que els materials de l'enderrocament haurien d'emprar-se en la construcció de la nova església. com es pot observar en nombrosos carreus del campanar. El campanar medieval, segurament separat de l'església, no es va enderrocar i va perviure fins a finals del segle XVIII, en que se sap documentalment que ja estava arruïnat, ruïnes que es mantenien en peu a principis del segle XX.

En les esglésies medievals cristianes era habitual utilitzar els espais sacres com a àrea cementerial, com es constata en aquesta església. El registre arqueològic, pel que fa al seu ús com a cementeri, donat l'arrasament total que va patir, només confirma la presència d'aquests enterraments en el segle XVII, però documentalment hi ha constatats nombrosos enterraments de veïns de la població. Hi han situades i datades dues d'aquestes tombes. La primera, la de Francesca d'Aragó, dona de Joan de Vallterra, la qual en el seu testament de 1558 manava construir una capella, al costat de l'altar major, a la part dreta on es situaria la seua sepultura. La segona és la denominada tomba dels preveres, situada també a l'altar major, a la part esquerra, lloc on fou soterrada Na Francesca mentre es construïa la seua capella. En aquella mateixa sepultura, que en 1573 encara no s'havia construït, manava ser enterrat el seu marit, senyor de Torres Torres, demanant que es traslladaren a ella les despulles de la seua segona dona Camirla Despuig, i els seus fills Joan, Isabel i Jerònima.

Els enterraments de les tombes localitzades a Torres Torres pertanyents a la primera construcció van ser extrets, i les sepultures en qüestió van aparèixer colmatades, algunes en època moderna i altres en època contemporània, trobant en la majoria d'aquestes, ossos inconnexos juntament amb materials medievals, moderns i contemporanis.

La primitiva església medieval, construïda seguint el model d'església d'arcs de diafragma i sostre de fusta tenia una planta inicial d'uns 142 metres quadrats, i estava delimitada pels murs Nord, Sud i Oest. Seria ampliada en 1353, període de tranquil·litat en el Regne, quan Torres Torres va augmentar la població. Per això es prendrà part de la casa abadia, adossada a l'església. Aquesta nova planta, d'uns 206 metres quadrats, ha de coincidir amb la que es veu en l'actualitat.

La utilització de fusta i materials d'escassa qualitat, unit a la humitat de la zona, feia que l'edifici necessités reparacions periòdiques. Hi han documentades en 1409, 1453 i 1465 a la casa abadia, i en 1533 i 1573, any en què l'església es trobava en molt mal estat i amb perill de caure, segons lamentava el senyor de la vila, Joan de Vallterra, per la qual cosa s'escometeren obres de reparació, els contraforts de reforç fets es poden observar als murs sud i oest.

La tècnica constructiva emprada en la fàbrica dels murs és maçoneria aparellada a dues cares mitjançant la superposició de filades més o menys regulars, travades amb morter de calç, arena i graves de secció xicoteta. S'utilitzaren pedres de diferents grandàries, en la seua majoria de rodé, emprant-se pedres calcàries del tipus blau, en les cantonades i llocs assenyalats (portes i finestres).

Després del desmuntatge d'aquesta antiga església només s'han conservat ací dues cantonades amb els seus carreus, així com una subestructura que possiblement siga el seient d'una pilastra, executada en rajola ceràmica.