1
00:00:03,160 --> 00:00:04,340
«Cogito ergo sum»
2
00:00:04,580 --> 00:00:06,780
Pense, per tant existisc.
3
00:00:07,320 --> 00:00:09,124
Aquesta frase que s'ha repetit
4
00:00:09,335 --> 00:00:12,035
en centenars
d'idiomes i contextos
5
00:00:12,224 --> 00:00:13,824
és del pensador
francès Descartes.
6
00:00:14,040 --> 00:00:16,530
Però quin és exactament
el seu significat?
7
00:00:17,330 --> 00:00:22,460
Descartes va qüestionar la
pròpia existència preguntant-se:
8
00:00:22,700 --> 00:00:24,580
com sabem que existim?
9
00:00:25,080 --> 00:00:30,070
Segons el filòsof, fer-se aquesta
pregunta prova que sí, que existim.
10
00:00:30,390 --> 00:00:34,900
Perquè per dubtar és imprescindible
que hi haja un subjecte que pensa.
11
00:00:36,110 --> 00:00:38,520
De vegades se'l sol
anomenar Descartes
12
00:00:38,660 --> 00:00:42,380
però la pronunciació
real del nom francès
13
00:00:42,660 --> 00:00:43,660
és «Decart»
14
00:00:43,890 --> 00:00:46,140
Al món és conegut
com a «Decart».
15
00:00:46,807 --> 00:00:52,830
Però qui era Decart o Descartes, i per
què es va fer preguntes d'aquest tipus?
16
00:00:53,340 --> 00:00:56,390
Descartes va néixer el 1596
17
00:00:56,590 --> 00:00:58,600
en una família benestant.
18
00:00:58,880 --> 00:01:01,680
Va rebre educació
teològica i matemàtica,
19
00:01:01,950 --> 00:01:06,620
però alguns dels seus somnis li
van canviar la vida quan tenia 20 anys:
20
00:01:07,190 --> 00:01:10,123
a partir de llavors la seua
missió seria la recerca
21
00:01:10,147 --> 00:01:13,110
de veritats que
s'enfrontessin a l'escepticisme.
22
00:01:13,520 --> 00:01:16,020
Se'l considera el
primer filòsof modern.
23
00:01:16,085 --> 00:01:20,774
Va proposar un mètode
científic revolucionari
24
00:01:20,796 --> 00:01:23,065
i és considerat el
principal representant del
25
00:01:23,089 --> 00:01:25,590
corrent filosòfic conegut
com a racionalisme.
26
00:01:25,740 --> 00:01:27,140
Segons aquest corrent,
27
00:01:27,311 --> 00:01:31,223
la raó és l'única font de
coneiximent, prescindint dels sentits.
28
00:01:31,540 --> 00:01:34,300
Defensa la
universalitat de la ciència
29
00:01:34,420 --> 00:01:37,447
com a element indispensable
per a l'organització del món
30
00:01:37,471 --> 00:01:40,390
i de la societat, amb la
cerca de lleis inqüestionables.
31
00:01:40,870 --> 00:01:44,530
Als 40 anys va publicar
la seva obra més difosa:
32
00:01:44,650 --> 00:01:46,650
el «Discurs del mètode».
33
00:01:46,970 --> 00:01:51,410
No va ser la seua única obra, ja
que va escriure i divulgar molts llibres.
34
00:01:51,830 --> 00:01:56,260
Les idees principals desenvolupades
en aquests treballs són les següents:
35
00:01:56,666 --> 00:01:57,980
1. El dubte metòdic.
36
00:01:58,450 --> 00:02:01,290
El dubte metòdic és una
manera d'acostar-se a la veritat,
37
00:02:01,350 --> 00:02:02,820
un exercici intel·lectual
38
00:02:02,970 --> 00:02:06,590
que tracta de descobrir si hi ha alguna
cosa de la qual no es puga dubtar.
39
00:02:06,730 --> 00:02:09,030
Però, per què cal
qüestionar-ho tot?
40
00:02:09,330 --> 00:02:13,518
Descartes justifica el
seu dubte per tres raons:
41
00:02:13,543 --> 00:02:18,220
La primera, els sentits no són
fiables, de vegades ens enganyen.
42
00:02:18,590 --> 00:02:19,300
La segona,
43
00:02:19,462 --> 00:02:22,100
és difícil distingir entre
la realitat i el somni.
44
00:02:22,350 --> 00:02:25,441
Com sabem que això no
és res més que un somni?
45
00:02:25,542 --> 00:02:26,586
I la tercera,
46
00:02:26,660 --> 00:02:29,220
la consciència de
vegades també ens falla.
47
00:02:29,480 --> 00:02:32,080
Potser algú ens ha manipulat.
48
00:02:32,340 --> 00:02:35,280
Però no tot pot
ser dubtable, oi?
49
00:02:35,660 --> 00:02:39,150
Per açò, Descartes va
desenvolupar el següent punt:
50
00:02:39,510 --> 00:02:41,360
2. El mètode cartesià
51
00:02:41,940 --> 00:02:43,460
El filòsof entén
52
00:02:43,630 --> 00:02:47,990
que el coneiximent necessita axiomes
indiscutibles, tal com té les matemàtiques,
53
00:02:48,200 --> 00:02:51,020
per a després desenvolupar
el coneiximent a partir d'ells.
54
00:02:51,420 --> 00:02:53,556
El mètode cartesià és
el camí que va proposar
55
00:02:53,580 --> 00:02:56,620
per arribar a aquests
axiomes o veritats.
56
00:02:57,010 --> 00:02:59,100
Es divideix en quatre reglesː
57
00:02:59,620 --> 00:03:01,730
Pas 1: Evidència.
58
00:03:02,190 --> 00:03:03,990
Per considerar que
alguna cosa és certa
59
00:03:04,070 --> 00:03:05,880
cal ratificar-la amb evidències.
60
00:03:06,170 --> 00:03:09,040
Per això ha de complir,
en primer lloc, dos requisits:
61
00:03:09,140 --> 00:03:13,550
ser copsable i fàcilment
separable de la resta d'idees.
62
00:03:13,980 --> 00:03:15,136
Pas 2:
63
00:03:15,330 --> 00:03:16,920
Distribució i anàlisi.
64
00:03:17,380 --> 00:03:19,485
El tema o problema
a tractar s'ha de dividir
65
00:03:19,509 --> 00:03:21,100
en el nombre més
gran possible de parts,
66
00:03:21,370 --> 00:03:25,290
de manera que tots els seus elements puguen
ser compresos i analitzats individualment.
67
00:03:25,800 --> 00:03:27,790
Pas 3: Síntesi.
68
00:03:28,310 --> 00:03:33,050
Reconstruir l'objecte d'estudi a partir
dels elements examinats amb l'anàlisi.
69
00:03:33,250 --> 00:03:36,050
Es tracta de recosir
les parts analitzades,
70
00:03:36,130 --> 00:03:38,391
partint de les idees més
simples i completant-les
71
00:03:38,415 --> 00:03:40,130
amb coneiximents
cada colp més complexos,
72
00:03:40,155 --> 00:03:42,634
per a generar nous
coneiximents tangibles.
73
00:03:43,240 --> 00:03:44,340
Pas 4:
74
00:03:44,400 --> 00:03:45,400
Enumeració.
75
00:03:45,750 --> 00:03:50,690
Cal repassar i revisar tot el procés per
assegurar-nos que no hem oblidat res.
76
00:03:51,642 --> 00:03:53,180
3.- Substàncies.
77
00:03:53,600 --> 00:03:57,880
Descartes postula que la realitat
està formada per tres substàncies.
78
00:03:58,090 --> 00:04:00,960
La primera és
la «res cogitans».
79
00:04:01,200 --> 00:04:04,297
Dubte de si realment
existix alguna cosa, i açò
80
00:04:04,321 --> 00:04:07,790
significa que hi ha
alguna cosa de què dubtar,
81
00:04:07,860 --> 00:04:10,000
un pensament, una substància.
82
00:04:10,050 --> 00:04:11,480
«Pense, doncs,
83
00:04:11,570 --> 00:04:12,220
existisc».
84
00:04:12,420 --> 00:04:15,010
Aquesta és la primera
veritat i la primera substància:
85
00:04:15,070 --> 00:04:16,930
aquest ésser que pensa.
86
00:04:17,290 --> 00:04:19,926
Un cop demostrada
l'existència del «cogito»,
87
00:04:19,950 --> 00:04:23,080
Descartes va explicar
l'existència de Déu.
88
00:04:23,290 --> 00:04:27,030
Qui pensa és un
ésser mortal i imperfet,
89
00:04:27,360 --> 00:04:30,880
però té idees de
perfecció i infinitat:
90
00:04:31,100 --> 00:04:32,740
encara que siga imperfecte,
91
00:04:32,850 --> 00:04:34,430
coneix,
92
00:04:34,480 --> 00:04:35,480
entén la perfecció.
93
00:04:35,680 --> 00:04:36,980
Per a Descartes
94
00:04:37,130 --> 00:04:39,790
açò demostra
l'existència de Déu:
95
00:04:40,080 --> 00:04:45,350
Només un ésser perfecte i infinit pot
posar a la nostra ment aquestes idees.
96
00:04:45,800 --> 00:04:49,450
Déu és, doncs, «res
infinita» i segona substància.
97
00:04:49,920 --> 00:04:54,230
Si existix Déu i aquest
és perfecte, açò significa
98
00:04:54,440 --> 00:04:56,940
que també existeix
la realitat física.
99
00:04:57,150 --> 00:05:00,030
Perquè, encara que hi
haguera un geni maligne
100
00:05:00,170 --> 00:05:02,980
―suposem― que
deformara la realitat,
101
00:05:03,270 --> 00:05:07,170
Déu totpoderós seria més
poderós que el geni maligne.
102
00:05:07,490 --> 00:05:09,690
Així les coses,
podem estar tranquils
103
00:05:09,980 --> 00:05:13,980
perquè Déu no permetria
que el geni ens enganyara.
104
00:05:14,320 --> 00:05:18,530
Aquesta realitat física és la
tercera substància o «res extensa».
105
00:05:19,010 --> 00:05:20,350
4. Dualisme.
106
00:05:20,890 --> 00:05:25,296
A partir de l'explicació de les
substàncies, Descartes deduïx que
107
00:05:25,321 --> 00:05:29,344
l'ànima i el cos humà
són dues realitats diferents.
108
00:05:29,580 --> 00:05:33,290
L'ànima és autònoma i
no depén de res material.
109
00:05:33,700 --> 00:05:34,700
Una cosa pensant
110
00:05:34,810 --> 00:05:36,110
o primera substància.
111
00:05:36,630 --> 00:05:37,730
El cos,
112
00:05:37,880 --> 00:05:41,750
en canvi, forma part d'un món
extens, limitat, canviant i perible.
113
00:05:42,240 --> 00:05:45,010
L'ésser humà és la
conjunció de les dues realitats,
114
00:05:45,350 --> 00:05:49,160
que són independents,
però que interactuen.
115
00:05:49,980 --> 00:05:54,520
Aquestes són les idees que Descartes
va desenvolupar fa quatre segles.
116
00:05:54,970 --> 00:05:57,170
Però les mateixes
preguntes continuen suscitant
117
00:05:57,220 --> 00:06:00,470
desenes de
pel·lícules i reflexions.
118
00:06:00,930 --> 00:06:02,150
Vivim a «Matrix»?
119
00:06:02,640 --> 00:06:04,760
És la realitat el
que tens davant?
120
00:06:05,130 --> 00:06:07,240
Descartes diria que sí.
121
00:06:07,530 --> 00:06:08,530
Però, recorda-te'n,
122
00:06:08,750 --> 00:06:11,760
la resposta només es
pot aconseguir dubtant.